Entrades

Celebrar, quina creu

L’aritmètica té els seus capricis i enguany, un comptador imaginari engegat el 10 de juny de 1926 arriba al 100. Avui en dia tot es celebra, encara que a vegades els aniversaris arribin en el pitjor dels moments. Aquest centenari de la mort de Gaudí n’és un malaurat exemple: hauria pogut servir per celebrar una fita: que les generacions post-Gaudí haguéssim aconseguit preservar i divulgar la seva obra amb dignitat, lluny de la massificació turística. Però, és clar, no es pot celebrar allò que no s’ha aconseguit. El que s’està celebrant, en canvi, és la culminació de la forçada i accelerada construcció d’una creu descomunal i desproporcionada, pretesament gaudiniana, finançada per una providencial, destructora, precaritzadora i, sortosament també, efímera indústria turística. Per posar la cirereta damunt la mona, una creu tan xarona només podia ser beneïda per l’hispano-papa de torn, amb tota la pompa carrinclona que l’envolta i desacomplexadament acompanyat d’un ranci espanyolam, l...

Un passeig amb entrebancs

Imatge
En un post de juliol de 2017, el primer d'aquest blog, explicava la oportunitat que tenia Barcelona de recuperar el seu front marítim històric. Mirant cap a enrere és fàcil trobar imatges testimoni del port de mides immenses que va tenir Barcelona fins a finals del segle XIX, avui tristament desfigurat per molls afegits i construccions sobre aquests que impossibiliten la visió general d'aquell espai. Imatge del Port de Barcelona, de Pierre Aveline (1715) El passeig que es representa en aquest gravat del segle XVIII, vindria a ser aproximadament el marcat en blau en aquest plànol actual. El Moll d'Espanya, al mig d'aquest, és un afegit de principis del segle XX: Per a no allargar-me massa, avui em centraré en un tram d'aquest passeig, el que va del Moll de les Drassanes al Moll de la Fusta,  tot explicant quins obstacles hi trobem i propostes per a millorar-lo. Podria ser un front marítim espectacular per a Barcelona, un passeig de 900 metres de llarg...

El mur de Wellington

Imatge
Avui explicaré, sobre el Parc de la Ciutadella, quina relació té amb la ciutat que l'envolta i com aquesta connexió amb la ciutat podria millorar moltíssim amb molt poca inversió. El recinte del Parc de la Ciutadella, té una superfície de 32 hectàrees (aproximadament 650 metres de llarg per 500 d'amplada): D'aquestes, 13,8 corresponen al zoo: Aquí he senyalat en blau els accessos al parc. S'hi pot veure que el recinte del zoo, no només ocupa un espai desmesurat, si no que sobretot, ocupa molt de perímetre: És una barrera als carrers Wellington i Passeig de Circumvalació. Aquesta barrera, en total fa més de 1.200 metres de llarg. I en tota aquesta barrera només hi ha un accés, i és de pagament, és clar: Si el zoo no fos aquí, o fos d'accés lliure, el parc seria accessible des de tots els barris que l'envolten (excepte la Barceloneta, que queda més enllà de les vies) i sobretot, seria un lloc de pas, una drecera verda per ...

Els claustres, tampoc

Imatge
Avui parlaré d'uns altres espais de la basílica: els claustres. Són les edificacions a banda i banda de cadascuna de les façanes, que recorren el perímetre de l'edifici. Una genialitat més de Gaudí, que posa daltabaix el concepte de claustre, normalment al voltant d'un pati, aquí recorrent el perímetre exterior de l'edifici: Els claustres, perímetre protector de la basílica Gaudí en va deixar fets dos trams, a banda i banda de la façana del Naixement. De fet els va construir simutàniament a la façana, com a lligam amb la resta de l'edifici. En aquesta fotografia de finals del segle XIX es pot veure que ja hi eren quan la façana quasi ni es reconeixia: Façana del Naixement, 1897. Els primers trams de claustre ja construïts, a banda i banda de façana A l'interior, són un espais diàfans, amb una llum ben repartida per totes les superfícies. Els contraforts a banda i banda, ritmen l'espai, tot deixant passar la llum de manera uniforme. Les volte...