Els claustres, tampoc

Avui parlaré d'uns altres espais de la basílica: els claustres. Són les edificacions a banda i banda de cadascuna de les façanes, que recorren el perímetre de l'edifici. Una genialitat més de Gaudí, que posa daltabaix el concepte de claustre, normalment al voltant d'un pati, aquí recorrent el perímetre exterior de l'edifici:

Els claustres, perímetre protector de la basílica

Gaudí en va deixar fets dos trams, a banda i banda de la façana del Naixement. De fet els va construir simutàniament a la façana, com a lligam amb la resta de l'edifici. En aquesta fotografia de finals del segle XIX es pot veure que ja hi eren quan la façana quasi ni es reconeixia:

Façana del Naixement, 1897. Els primers trams de claustre ja construïts, a banda i banda de façana

A l'interior, són un espais diàfans, amb una llum ben repartida per totes les superfícies. Els contraforts a banda i banda, ritmen l'espai, tot deixant passar la llum de manera uniforme. Les voltes ogivals maximitzen l'espai lliure, deixant a la vista una gran amplitud:

Claustre de Montserrat (2016)

A l'exterior hi veiem també els contraforts, que a més a més tenen la funció de vessar les aigües de pluja. Per això tenen unes gàrgoles esgraonades en la part superior, que expulsen l'aigua cap a fora:

Els contraforts, amb gàrgola en la part superior

No ens oblidem que els claustres contenen també, a l'espai més proper a la façana del Naixement, un element molt especial: les llanternes que aporten una llum zenital a l'espai d'accés a cada claustre:

Exterior de la llanterna de la Mare de Déu del Roser

Interior de la llanterna i porta del Roser

En concret, el petit espai de planta triangular a l'entrada del Claustre del Roser, amb la llum zenital de la llanterna i les ornamentacions de la porta, són un dels espais més emblemàtics de tota la basílica. Aprofito per recordar que fins no fa gaire (2018 aproximadament) aquest espai tan especial havia estat menystingut, transformat en una sala de taquilles i posteriorment en punt de recollida d'audioguies, amb aglomeracions constants no gaire pendents de l'espai que els envoltava.

Claustre del Roser, amb el punt de recollida d'audioguies (imatge 2017)

Passem ara a la façana de la Passió, on els claustres edificats són molt posteriors a la desaparició de Gaudí.
Com ja vaig dir en un escrit anterior, aquí no hi ha llanternes, ni l'oportunitat de fer-ne un espai especial. Els claustres són, a part d'això, ben diferents:

El primer que sorpren és que l'espai no s'acaba de veure en la seva globalitat, ja que el sostre té unes superfícies convexes que no permeten ser vistes íntegrament. Siguis on siguis, sempre hi ha alguna part de sostre que queda oculta. Això li treu amplitud a l'espai, evidentment. Costa d'entendre com se-l's hi ha acudit fer superfícies convexes en un espai com una volta que per definició ha de ser còncava. És una contradicció, certament. O fas una cosa, o l'altre, però atrevir-se a barrejar totes dues genera un sostre complicat i indescriptible.
A més a més, les columnes dels laterals són massa gruixudes i no permeten veure fàcilment les obertures que hi ha entre aquestes si no ens hi apropem. I obstaculitzen el pas de la llum exterior.

Els sostres, amb plecs complicats que no permeten veure l'espai globalment

Una volta, per definició és còncava

La il·luminació d'aquests claustres, com que tenen zones fosques per no haver encertat en la seva geometria, ha requerit il·luminació artificial, en forma circular, a l'encreuament dels nervis. Té nassos que s'hagi d'aportar llum artificial a un espai així, amb tantes obertures i col·locar-la tranquil·lament a l'encreuament dels nervis. Allà on Gaudí hi posa la clau de volta, l'element de pedra que ajuda a sostenir les voltes, aquí col·loquen llum artificial, deixant de passada en evidència que aquests no sostenen res:

Clau de volta al Claustre de Montserrat i il·luminació artificial a un dels claustres de la façana de la Passió

Ara ens fixarem en l'exterior. Els contraforts han desaparegut. Han estat substituïts per unes senzilles pilastres, que, com que sobresurten del pla de façana, han forçat a tirar cap en fora el coronament de pedra que les cobreix. Semblen uns llavis improvisats:

Claustres a la façana de la Passió, sense gàrgoles ni contraforts

La part superior de les pilastres, amb el seu peculiar recobriment

I no havent-hi contraforts ni gàrgoles, per on discorren doncs les aigües? Les traces de filtracions ens ho indiquen: per l'interior de les columnes. Sí, han amagat el recorregut de l'aigua, però aquesta s'ha manifestat en forma de filtracions:

Traces de filtracions d'aigua en l'interior de la columna

Per acabar, una altra cosa sorprenent són les obertures. Aquestes són prefabricades en taller i portades a obra on es col·loquen a l'espai previst. No sempre s'encerta amb aquesta manera de construir tan rígida. La prova és que algunes de les peces prefabricades han hagut de ser retallades per a ser encabides. Un pel matusser això també, tot sigui dit:

Element prefabricat de pedra amb 10 obertures incorporades

Detalls de com encaixen de forma diferent els elements prefabricats en l'espai

Així doncs, es pot dir tranquil·lament: amb els claustres tampoc l'han encertada.

Nota de rectificació 22/11/2022: On hi deia que hi havia llum artificial al sostre dels claustres nous, en realitat és llum natural, tal i com es pot deduir d'aquesta secció del claustre. Tanmateix la llum que arriba és tan ínfima i amb aquesta forma anellada fa dubtar que no sigui artificial: