Barcelona: el port amagat

 BARCELONA: EL PORT AMAGAT

Un port majestuós:
Als segles XVII i XVIII Barcelona apareix, en les diferents representacions gràfiques, vista des del Port. No per casualitat: La ciutat mostra per fi el seu nou port, de mides descomunals, i que tant havia desitjat en èpoques anteriors:

 

 Gravat de Jean Boisseau - Arxiu Municipal de Barcelona (1645)

 

  Gravat de Pierre Aveline - Arxiu Municipal de Barcelona (1715)

Per tenir una idea de la magnitud d'aquell espai, aquest immens pla d'aigua que hi havia entre la ciutat i el Far equivalia a la superfície que ocupen 40 illes de cases de l'Eixample:

Barcelona (1806)

En tots aquests gravats s'hi representa invariablement la icona més important d'aquell port: El Far, punt de creuament entre el Paral·lel i la Meridiana, actualment convertit en Torre del Rellotge des de inicis del Segle XX i supervivent de miracle fins als nostres dies:

 Torre del Rellotge, antic far - Arqcrític (2017)

Al segle XIX, després de ser enderrocada la muralla de mar, Gaudí va fer un projecte de passeig amb fanals tot al llarg d'aquell recorregut. Aquelles fites donaven una unitat al conjunt però malauradament mai es van arribar a construir:

Passeig amb fanals de Gaudí

Caiguda en desgràcia:

La desgràcia va començar a principis del segle XX, quan es van construir els Molls d'Espanya, Balears i Barcelona, emplenant aquell  magnífic pla d'aigua per a instal·lar-hi activitat portuària industrial:

Molls de Balears i d'Espanya, principis S. XX

  Moll de Barcelona, principis S. XX

Durant el segle XX, i amb guerra civil inclosa, aquella activitat portuària va sobreviure fins a finals dels anys 80, tot convivint amb altres activitats, tal i com es pot veure en aquestes imatges de Colita de 1987:

 Moll d'Espanya, 1987 - Colita

Molls del Port Vell, 1987 - Colita

S'ha de dir que, momentàniament, es van fer bé les coses. Va ser quan ja es pensava en una ciutat olímpica i es va tenir l'encert de buidar el màxim possible aquells espais que havien estat farcits durant dècades. Oriol Bohigas en va ser l'ideòleg i la ciutat li va agrair:

Enderroc dels  "tinglados" i vista del Moll d'Espanya despoblat

La Vanguardia, 1990

  La Vanguardia, 26 de juny de 1992

Però un cop superats els Jocs Olímpics, quan la ciutat ja s'havia mostrat al món, i ja no calia aparentar més,  es va tornar a caure en l'error de reomplir aquells molls. Cap al 1995 s'edificava el Maremagnum, l'Aquarium, el Cine Imax i el World Trade Center, sense oblidar la infame passarel·la, pretenciosament anomenada Rambla de Mar, per poder arribar-hi més fàcilment. Es va tapar descaradament qualsevol possibilitat de vista:

Maremagnum en construcció - Colita - Arxiu Municipal de Barcelona (1995)

Estructura barrera del Maremagnum - Colita - Arxiu Municipal de Barcelona (1995)

 Rambla de Mar i Maremagnum en construcció - Colita - Arxiu Municipal de Barcelona (1995)

El resultat d'això és un port que, tot i que encara existeix, està esmicolat i sobreconstruit,  sense que es tingui cap consciència de l'espai global que en realitat ocupa: allò que va ser un immens pla d'aigua davant la ciutat i que es podia recórrer pel passeig de punta a punta, s'ha transformat en una cosa indescriptible, amb molls afegits sense cap altre criteri que l'aprofitament massiu de l'espai, amb edificis a tort i a dret que anul·len qualsevol possibilitat de vista:

 Vista del Moll d'Espanya: zero vistes al mar. Arqcrític (2017)

Així tenim, per exemple, l'entorn de la Torre del Rellotge, una supervivent del passat en mig del caos que l'envolta:

Torre del Rellotge a l'actual Moll dels Pescador o de Balears. Arqcrític (2017)

Proposta per tornar al Port la dignitat que es mereix:

Barcelona hauria de tornar a tenir el port descomunal que va tenir en el passat, eliminant bona part dels elements que l'han desvirtuat durant el segle XX. Per aconseguir-ho s'hauria de d'eliminar els molls d'Espanya, Balears i Barcelona (o com a mínim, enderrocar tots els edificis que hi ha al damunt) i deixar que destaqués, com a figura emblemàtica, l'antic far o Torre del Rellotge:

 

 

Pot semblar una paranoia o una utopia, però el cert és que tots aquests molls es van fer per a un ús industrial que actualment s'ha deslocalitzat més enllà de Montjuïc. Al seu lloc s'hi han edificat equipaments d'oci, majoritàriament en decadència, que no fan gaire més que tapar vistes.

 
Que bé representa la icona del Port, el Far, actualment amb ús de rellotge, l'espera de temps millors per a poder lluir com es mereix.