En l'últim post explicava que Gaudí havia utilitzat diverses tècniques per fer de la façana del Naixement un sol tot, compositivament parlant. De les seves estratègies en veurem dos exemples, tot i que n'hi ha molts més. 1. Els laterals de la façana Per començar, a banda i banda de la façana, hi situa dues llanternes. No són allà perquè sí: fan de transició entre la façana pròpiament dita, amb torres de 100 metres d'alçada i els claustres, d'una alçada molt menor. Suavitzen el pas entre dos elements d'alçades molt diferents. Llanternes a banda i banda de la façana del Naixement    Llanterna de Montserrat Llanterna del Roser Aquestes lluernes són una autèntica joia: aporten llum a l'interior, allà on cal i tenen tot el sentit pel que fa a la composició de façana. Un altre dia explicaré detalls del seu interior. Com que aquí seguim fent una feina comparativa, anem a la façana de la Passió a veure com es van empes...

Al post anterior defensava la genialitat de Gaudí i la quasi impossibilitat de voler imitar-lo sense fer mediocritats. També deia que hi ha hagut molts valents que s'hi han atrevit. I és per això que tenim múltiples exemples de imitacions fallides de Gaudí. N'explicaré una. Hi ha façanes que són compositivament perfectes. La façana del Naixement de la Sagrada Família n'és un exemple. Cada element forma part d'un tot. Té una varietat riquíssima d'elements, però tots ells s'entrellacen de tal manera que formen un únic conjunt. Les tres portes d'accés s'imbriquen tant amb les quatre torres del damunt, com amb les petites edificacions a banda i banda de la façana, els claustres.   Malauradament, no es pot dir el mateix de la façana oposada a aquesta, la de la Passió, construida ja sense Gaudí. Quatre torres emergeixen de darrera un pòrtic, sense que semblin tenir res a veure amb aquest. A més a més, la part superior del portic és d'un...