Composició de façana vs superposició d'elements inconnexes II

En l'últim post explicava que Gaudí havia utilitzat diverses tècniques per fer de la façana del Naixement un sol tot, compositivament parlant.

De les seves estratègies en veurem dos exemples, tot i que n'hi ha molts més.

1. Els laterals de la façana

Per començar, a banda i banda de la façana, hi situa dues llanternes. No són allà perquè sí: fan de transició entre la façana pròpiament dita, amb torres de 100 metres d'alçada i els claustres, d'una alçada molt menor. Suavitzen el pas entre dos elements d'alçades molt diferents.

Llanternes a banda i banda de la façana del Naixement   

Llanterna de Montserrat

Llanterna del Roser

Aquestes lluernes són una autèntica joia: aporten llum a l'interior, allà on cal i tenen tot el sentit pel que fa a la composició de façana. Un altre dia explicaré detalls del seu interior.


Com que aquí seguim fent una feina comparativa, anem a la façana de la Passió a veure com es van empescar les llanternes. Senzillament, no n'hi ha. Es passa d'una edificació amb torres altíssimes a uns laterals molt més baixos sense cap element de transició:

Façana de la Passió sense llanternes

Cap element entre torre i claustre de la passió

Evidentment, aquesta absència de les llanternes no afavoreix en absolut aquesta façana, si no que ajuda a desconnectar-la d'allò que l'envolta, els claustres, donant a tot plegat una sensació d'haver fet les coses sense pensar en el tot.

2. Les fornícules dels Sants

Si us hi fixeu, a cadascuna de les torres, tant del Naixement com de la Passió, li correspon la representació d'un sant. Es tracta de 4 escultures, a l'interior de 4 fornícules, a la part mitja de cada torre.

A la façana del Naixement, aquestes escultures es troben en unes fornícules excepcionals: són altíssimes, exageradament esveltes i tenen la seva lògica: amaguen la transició entre planta quadrada i planta corva de cadascuna de les torres, sense que l'ull humà, a primera vista, pugui adonar-se'n:

A més a més d'això, aquestes fornícules, pel fet ser tan llargues, es "fonen" amb la base de les torres confonent-se als quatre espais que hi ha entre les tres portes d'accés, dissimulant-se darrera d'aquestes.

Fornícula de Sant Simó

 

Fornícula de Sant Bernabé

Les quatre torres de la façana del Naixement són de planta quadrada en la seva base

I de nou, què ens trobem com a equivalent a aquestes fornícules a la Passió?

Aquí, els nostres apòstols no havien de dissimular res perquè el fet d'amagar la transició entre base quadrada i la planta corva de cada torre ja ho feia el pòrtic. Sense cap refinament, això sí: senzillament posant-se al davant. Així doncs, els sants estan encongits en unes mini-fornícules que no podien créixer cap amunt perquè hi ha obertures, ni cap avall, per no ser tapats pel frontó. Trista situació la seva...

Fornícules ajustadíssimes de St. Jaume i St. Bartomeu

Sant Tomàs i Sant Felip, encaixonats

Fins i tot n'hi ha un, Sant Tomàs, que està sobredimensionat respecte a la fornícula i es veu obligat a inclinar-se cap a endavant.

Per acabar, vull reconèixer, malgrat tot, el valor de l'obra de Josep Maria Subirachs, autor de les escultures de la Passió i moltes altres obres de prestigi. Però considero que Subirachs es va equivocar acceptant aquest encàrrec. Senzillament, no es pot treballar bé en un espai tan mal plantejat.