Composició de façana vs superposició d'elements inconnexes


Al post anterior defensava la genialitat de Gaudí i la quasi impossibilitat de voler imitar-lo sense fer mediocritats. També deia que hi ha hagut molts valents que s'hi han atrevit. I és per això que tenim múltiples exemples de imitacions fallides de Gaudí. N'explicaré una.


Hi ha façanes que són compositivament perfectes.
La façana del Naixement de la Sagrada Família n'és un exemple. Cada element forma part d'un tot. Té una varietat riquíssima d'elements, però tots ells s'entrellacen de tal manera que formen un únic conjunt. Les tres portes d'accés s'imbriquen tant amb les quatre torres del damunt, com amb les petites edificacions a banda i banda de la façana, els claustres.



 



Malauradament, no es pot dir el mateix de la façana oposada a aquesta, la de la Passió, construida ja sense Gaudí.
Quatre torres emergeixen de darrera un pòrtic, sense que semblin tenir res a veure amb aquest. A més a més, la part superior del portic és d'un color molt diferent a la resta dels elements, la qual cosa accentua encara més la sensació de superposició d'elements inconnexes. Definitivament, no s'ha pensat en el tot a l'hora de dissenyar les parts.


 

Evidentment el que va aconseguir Gaudí només és digne d'un geni. 
Properament explicaré alguns dels "trucs" que va utilitzar en la seva façana per aconseguir-ho.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mur de Wellington

Imatge
Avui explicaré, sobre el Parc de la Ciutadella, quina relació té amb la ciutat que l'envolta i com aquesta connexió amb la ciutat podria millorar moltíssim amb molt poca inversió. El recinte del Parc de la Ciutadella, té una superfície de 32 hectàrees (aproximadament 650 metres de llarg per 500 d'amplada): D'aquestes, 13,8 corresponen al zoo: Aquí he senyalat en blau els accessos al parc. S'hi pot veure que el recinte del zoo, no només ocupa un espai desmesurat, si no que sobretot, ocupa molt de perímetre: És una barrera als carrers Wellington i Passeig de Circumvalació. Aquesta barrera, en total fa més de 1.200 metres de llarg. I en tota aquesta barrera només hi ha un accés, i és de pagament, és clar: Si el zoo no fos aquí, o fos d'accés lliure, el parc seria accessible des de tots els barris que l'envolten (excepte la Barceloneta, que queda més enllà de les vies) i sobretot, seria un lloc de pas, una drecera verda per ...
Més informació

Barcelona: el port amagat

Imatge
 BARCELONA: EL PORT AMAGAT Un port majestuós: Als segles XVII i XVIII Barcelona apareix, en les diferents representacions gràfiques, vista des del Port. No per casualitat: La ciutat mostra per fi el seu nou port, de mides descomunals, i que tant havia desitjat en èpoques anteriors:     Gravat de Jean Boisseau - Arxiu Municipal de Barcelona (1645)     Gravat de Pierre Aveline - Arxiu Municipal de Barcelona (1715) Per tenir una idea de la magnitud d'aquell espai, aquest immens pla d'aigua que hi havia entre la ciutat i el Far equivalia a la superfície que ocupen 40 illes de cases de l'Eixample: Barcelona (1806) En tots aquests gravats s'hi representa invariablement la icona més important d'aquell port: El Far, punt de creuament entre el Paral·lel i la Meridiana, actualment convertit en Torre del Rellotge des de inicis del Segle XX i supervivent de miracle fins als nostres dies:   Torre del Rellotge, antic far - Arqcrític (20...
Més informació

Els claustres, tampoc

Imatge
Avui parlaré d'uns altres espais de la basílica: els claustres. Són les edificacions a banda i banda de cadascuna de les façanes, que recorren el perímetre de l'edifici. Una genialitat més de Gaudí, que posa daltabaix el concepte de claustre, normalment al voltant d'un pati, aquí recorrent el perímetre exterior de l'edifici: Els claustres, perímetre protector de la basílica Gaudí en va deixar fets dos trams, a banda i banda de la façana del Naixement. De fet els va construir simutàniament a la façana, com a lligam amb la resta de l'edifici. En aquesta fotografia de finals del segle XIX es pot veure que ja hi eren quan la façana quasi ni es reconeixia: Façana del Naixement, 1897. Els primers trams de claustre ja construïts, a banda i banda de façana A l'interior, són un espais diàfans, amb una llum ben repartida per totes les superfícies. Els contraforts a banda i banda, ritmen l'espai, tot deixant passar la llum de manera uniforme. Les volte...
Més informació