El mur de Wellington

Avui explicaré, sobre el Parc de la Ciutadella, quina relació té amb la ciutat que l'envolta i com aquesta connexió amb la ciutat podria millorar moltíssim amb molt poca inversió.

El recinte del Parc de la Ciutadella, té una superfície de 32 hectàrees (aproximadament 650 metres de llarg per 500 d'amplada):



D'aquestes, 13,8 corresponen al zoo:




Aquí he senyalat en blau els accessos al parc. S'hi pot veure que el recinte del zoo, no només ocupa un espai desmesurat, si no que sobretot, ocupa molt de perímetre: És una barrera als carrers Wellington i Passeig de Circumvalació. Aquesta barrera, en total fa més de 1.200 metres de llarg. I en tota aquesta barrera només hi ha un accés, i és de pagament, és clar:








Si el zoo no fos aquí, o fos d'accés lliure, el parc seria accessible des de tots els barris que l'envolten (excepte la Barceloneta, que queda més enllà de les vies) i sobretot, seria un lloc de pas, una drecera verda per als vianants, en comptes de ser el que és ara: una mena de cul de sac.


Si mirem al passat, veurem de seguida que aquest problema greu d'accessos al parc no sempre ha estat així. Hi ha, com a mínim, dues obertures tapiades al carrer Wellington que s'haurien de recuperar:

Situació dels accessos antics, a recuperar (fletxes vermelles)



1. Accés d'obra vista amb arc escarcer, prop del carrer Dr. Trueta  


I l'aspecte que tenia al 1888:





El mateix passa amb l'altre accés d'Antoni Maria Gallissà (El Castell):

2. Accés tapiat anomenat "El Castell" d'Antoni M. Gallissà, davant edifici de les Aigües


Detall de la porta d'accés anul·lada i estació transformadora incrustada


Amb un altre aspecte al 1888:

 

1888 - La Exposición - Organo oficial

 

1888 durant obres Exposició (La Ilustración, nº390)


Al Passeig de Circumvalació també s'hi podrien recuperar obertures o fer-ne de noves. En aquest passeig, temps enrera hi havia un pont que creuava les vies i arribava al recinte marítim de l'Exposició Universal de 1888. Va ser enderrocat als anys 30 o 40 del segle XX:


Plànol de l'Exposicó Universal, amb el pont cap a la Secció Marítima, en groc.



El viaducte, amb la secció marítima al fons de la imatge

A part de les portes a recuperar del Carrer Wellington, el millor, evidentment, seria retirar també les vies de l'estació de França per que fos realment efectiva la relació entre el parc i la ciutat que l'envolta. Això sí que tindria molt més cost. I és tema per a un altre dia.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Barcelona: el port amagat

Els claustres, tampoc